He trobat la meva solució al transport
He trobat la meva solució al transport
No m’ho puc creure, sóc l’home més feliç del món. He trobat la meva solució al transport.
Quan arribava amb el tren, mai hi havia l’autobús a la parada. Suposo que per la famosa llei de Murphy o alguna maledicció que dec portar a sobre. Jo tampoc feia res per ser-hi a l’hora. Un és pecador i comença per no atendre determinats suggeriments. Es veu que el truc està en aprendre’t l’horari del tren que combina amb l’autobús. De vegades us ho prometo ho he intentat i ja se’n havia anat, o he hagut de córrer com un possés per agafar-lo.
La meva dona que es una experta en logística del transport, vull dir que se les pensa totes. Ja m’havia advertit del que havia de fer. Proveu de pintar en un mapa les voltes que fan els autobusos d’aquesta ciutat abans d’anar a algun lloc, és un exercici estimulant. Mapa, colors i a veure.
El meu millor bus era el de la Línia 1 Mirasol – Mas Janer – Torrent de Ferrusons . Surt a les entre els 20 o 25 minuts i els 50 o 55 de cada hora de l’estacio amb una freqüència de mitja hora, dissabtes una hora i diumenge millor no mirar-ho. Vull dir que si el perds mitja horeta entre les protestes del veïns de les cases de davant la parada i els gasos dels altres autobusos no te’ls treu ningú. Això si pot seure. Sinó sempre et pots distreure veient la pantalla que indica quan venen els altres autobusos. Bé quan surt de l’estació se’n va per la Rambla Ribatallada i l’Av Pla del Vinyet al Mercat de Torreblanca. ‘Vuelta al ruedo’ a la rotonda i llavors, increïble, torna a desfer el camí i fins a Francesc Moragues, avança per Av. Rius i Taulet en un riu de trànsit, i enfila el Passeig de Sant Magí, Ambulatori, Salvador Espriu i baixar a la cruïlla a Francesc Macià. El temps que anuncia Bus Met i Sarbus és de tretze minuts, que quasi mai es compleix, doncs el transit no ho permet. Quan arribes encara cal caminar un tros per arribar a casa. La meva valoració és que no és competitiu respecte amb anar a peu.
Si agafes, l’alternativa, la Línia 2 Sant Cugat (Estació FGC) – Casc Urbà el desgavell pot arribar a produir mareig, confusió, pèrdua de visió, astorament i altres trastorns temporals. Fixeu-vos surt de l’Estació cap a la Rambla Ribatallada, fenomenal gira cap a l’Av. de Gràcia i Pahisa, Av. de Gràcia/Sant Francesc Xavier, Carrer Llaceres/Sant Josep, Carrer Llaceres/Santa Teresa, Av. Pla del Vinyet i Mercat Torreblanca, i quina fixació, nova ‘vuelta al ruedo’ i cap el Carrer Cèsar Martinell (l’autor del Celler. Pobre si aixequés el cap), llavors per davant mateix del Celler Cooperatiu, o el que queda d’ell i que no es veu doncs hi ha un edifici davant d’aquells que passaran a la història de la arquitectura. Per Rambla del Celler, Rambla del Celler/Passeig Torreblanca, Carrer Ildefons Cerdà, Av. Ragull, Torrent de Ferrusons, aturada penalitzada, suposo per dissuadir de l’ús del transport públic. I tornem-hi, Carrer Adrià Gual, Las Lunas que sona a conya, Carrer Salvador Espriu i Carrer Josep Carner. I ull abans d’enfilar cap a l’estació de Renfe per Av. Francesc Macià, baixeu, sinó passeig addicional per tornar al mateix lloc. Aquest promet trenta dos minuts d’emocions fortes. Freqüències de 30 minuts, els dissabtes 1 hora i els diumenges, qui sap. Insisteixo millor que les festes no aneu en autobús. Aquí ho hi ha valoració.
Si busques a les webs de l’Ajuntament i de Sarbus no pinten ni un sol recorregut sobre plànol, només hi ha representacions lineals. (Línia 1, Línia 2) Suposo que no ho acaben de veure clar la cara que faria la gent a l’hora de veure un mapa per d’agafar l’autobús.
Sort que en l’anunci del Pla de Mobilitat Urbana se’ns diu que a Sant Cugat tenim experts en la matèria.
Doncs bé, si algun cop pescava el bus recorria tot Sant Cugat abans d’arribar a casa. A part de tenir el privilegi, alguns cops, d’acompanyar el senyor o senyora conductors de l’enginy a fer les seves necessitats fisiològiques a algun punt triat de la geografia urbana, són humans també.
Quan arribava a casa havien passat quinze minuts llargs, els mateixos que si anava a peu per la ruta més curta. La ruta més curta representava fer tot el carrer Lluís Companys, contaminat i sorollós, Avinguda Can Magí i Carrer Sant Juli i Josep Carner fins a Coll Favà.
Si feia, a peu, un camí més humanitzat pel carrer Valldoreix, Plaça Dr. Galtés, Carrer Santa Maria, Carrer Santiago Rusiñol, Plaça Octavià, que sempre reserva la privilegiada imatge del Monestir. Seguint per Carrer Plana de l’Hospital i finalment Av. Salvador Espriu, arribava més tard però podia, segons l’hora gaudir de la plenitud de vida urbana que hi ha en aquesta zona de la ciutat. Uns vint minuts.
Doncs mireu, m’he comprat una bicicleta, d’aquelles d’abans, alumini, roda fina, llantes per no embrutar-se, quelcom per cobrir la cadena, seient dels que no deixen estèril i no foten la pròstata, llum, canvi amb un nombre prudencial de marxes, cistella per dur objecte, una cucada. Això si els de la botiga m’hi han posat dos mecanismes anti – robatoris. Si no els posava es veu que no arribava a la festa Major amb el meu nou joguet. Tan xoriço hi ha, els he dit. I m’han assegurat que si. Els he dit que no la volia lligar a cap arbre, són éssers vius, com nosaltres vaja. M’han dit que per part de l’Ajuntament els barrots per lligar-les són molt escassos i que a vegades hi ha una forta competència per un tros de qualsevol cosa per lligar-les.
Ara faig el trajecte en cinc minuts, i a més noto que poc a poc les cames se’m enforteixen. L’agafo quan tinc pressa, perquè sinó m’agrada anar a peu per la via mes llarga, doncs com deia gaudeixo de la vida que hi ha al carrer i anant a peu es percep quasi tot.
No trec fums per cap tub d’escapament, si toco el timbre no em fa cas ningú, per tant he deixat de fer-ho. No vaig mai a la benzinera, es a dir no alimento oligopolis esquiladors de recursos i explotadors de persones. De moment no pago cap impost ni taxa fins que a algú li vingui la pensada. Ocupo molt poc espai al carrer i no cal dir, l’aparcament em surt gratuït. A més les fantasies sobre rutes me les imposo jo.
Us animo a seguir-me, els que disposeu de l’estat físic que us ho permeti.
