TGV

Llegeixo als diaris que l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder diu: ‘la decisió de fer passar el TGV pel mig de Barcelona és política, perquè l’alternativa més beneficiosa per al conjunt del país seria fer passar el TGV pel Vallès’.

Aquesta qüestió del TGV per Catalunya, AVE per Espanya, és del tot pintoresca.
Si el que pretenem es fer un tren d’alta velocitat, que ja no és de tan alta, doncs arriba a penes als 300 km/h en alguns trams, després de la promesa dels 350 km/h. A la Xina ja van a 430 km/h amb el Maglev de Xangai.

Un tren que vagi de Madrid a la frontera francesa, el més racional és evitar la congestionada ciutat de Barcelona i passar per la no menys congestionada comarca del Vallès Occidental amb nova estació i nova ‘centralitat’ (paraula màgica). Trens ràpids a Barcelona ciutat i s’ha acabat el problema. Al cap i a la fi a la ciutat de Barcelona només hi ha 1.500.000 h, a la resta de Catalunya hi som els restants 5.500.000 h dels quals al Vallès ni ha un bon nombre.

Si el que pretenem es fer un TGV a la catalana que ens el pagui Madrid i que vagi a totes les capitals per fer trens de mitjà recorregut i connectar-les amb Barcelona llavors cal travessar la ciutat pel mig.

El mes assenyat fora aprofitar el recorregut del litoral doncs seria menys costos i més ràpid d’execució. Però resulta que volem que el tren galàctic pari a Sants a Passeig de Gràcia (no ens volen construir la estació), a la porta de casa el Senyor Trias i a la Sagrera. A més volem especular fins la medul·la per convertir part del barri de Sant Andreu en un formiguer de cases i oficines com un nou Manhattan qualsevol.

Fins ara, els catalans, hem fet variar el traçat que originalment no anava per Tarragona, cosa lògica si mirem un mapa Google i pensem en la línia més recta. Peró no tot ha de ser eficiència, a l’oasi català. Volíem el tren per les quatre capitals i després de passar per Lleida-Pirineus (quina passada de nom) l’hem apropat a Tarragona. Lògicament ens han fet una estació nova a un paratge descongestionat i serveix no solament la població de Tarragona sinó tot el Camp de Tarragona (quina altra delícia de la toponímia).

Després, l’hem acostat a l’aeroport però no hi arribarà, per no fer un greuge a Madrid, Senyor Piqué dixit. El fem entrar a Barcelona pel lloc més poblat i després de la ‘marrada pratense’, ni tan sols per la línia més recta, torneu a mirar el Google Maps, per cert entretingut i eficient. El tindrem a Sants, aquest any segons la senyora Ministre de Fomento. A l’estació mes congestionada d’Espanya a on s’hauran suprimit vies que podien aprofitar-se per rodalies. Després Madrid, el que mana en tot el que té un xic de transcendència pel que fa a infraestructures, va transigint en aquest canvis i ens farà un túnel per una zona molt poblada de l’Eixample i ens el farà passar molt a prop de la Sagrada Família, amb mur pantalla i tot tipus de seguretat, però amb el perill, segons els ‘catastrofistes’, representans del pur seny català, que caigui la cosa, que, a part dels murs originals de Gaudi, no aniria gens malament, sobre tot les escultures del Senyor Subirachs.

Per fi arribarà a La Sagrera a on en patiran la congestió de l’especulació més ferotge. Sortirà, els déus saben quan, per on es pugui i d’allà cap a la frontera francesa. Un cop travessat el Pirineu, a partir de Perpinyà per via normal cap enllaçar amb la línia de TGV francès molt més al nord.

El tren aquest l’agafarà un percentatge petit de la població, mentrestant les rodalies seguiran igual i els trens de la Generalitat, amb un nivell de velocitat igual que a principis del segle XX. Sense estendre la xarxa per les comarques de creixement important i per cert amb la gran estació de Vullpalleres en l’imaginari del Sr. Lluís Recoder, que ja em fa patir.